Penso en el virus Penso en el sacrifici

al Miloud, a l’Àlvaro

Penso en el virus Penso en el sacrifici.

(Encara que tinguis) un virus Jo dormo abraçada a tu.
Et preocupes per si em pica la gola perquè la teva gola és meva. No ens capfiquem, ho donem per suposat.
(Em pica la gola però m’ho trago.) A tu no et pica però et molesta respirar.
Et passo els auriculars i et pregunto si. És un no, així que llegiré. I dormiré.

Els nostres amics no ens fan de policies però no ens no-miren estrany. Això només és al principi, després som l’Àlvaro i l’Andrea –de nou. Ens pregunten com ho hem fet i ell et diu que va sortir de casa agafar un bus i obrir la porta. Veig cinc pantalles només a la Nostra hi som dos. L’amor ens duplica qui sap… Ens multiplica EXponencialment.

¡¡¡¡Què estridents son els amants!!!! Senyor Buch

La meva mare quan marxa l’Àlvaro li pregunta si té alguna estratègia. No hi ha més que dir que torna a casa seva.

Però tu tens una casa que és on estàs empadronat
tens una casa t’has de quedar aquí Però SI NI pago jo aquest lloguer Senyor

…….sssssssss

Salut mental! A tu t’invoco et clavo els ulls

Festa de quinze dies a casa meva: barrets pel Maxi pel Miloud pel Carles per l’Àlvaro per l’Aleix per l’Abril pel Jaume pel Xavi per-la-Maria.

Quinze dies triguem en demostrar que no passa res per estimar-nos Que no hem incubat cap virus
De quinze en quinze festes a casa meva Festes netes Festes d’amor
Senyor Buch, ¡¡¡policies al Caprabo!!!