Un capitalisme adoctrinari, decadent i incomprès

Avui a macroeconomia avançada II se’ns «proposava» com a mètode avaluatiu del nostre aprenentatge […] to write your reflections on the strengths and weaknesses of macroeconomic theory as a tool to understand economic fluctuations.

La primera qüestió digna d’anàlisi és el fet que la mateixa pregunta ja accepti de forma implícita que un estudi sobre l’economia en forma de model, és factible. I no només això, sinó que la pregunta se centra en «la macroeconomia com una eina per entendre les fluctuacions», és a dir, ja a la pròpia carrera d’economia, l’assignatura més propera que podria haver en fer un estudi de l’economia en si mateixa com a característica del statu quo enlloc d’enfocar-se en això, passa directament a estudiar la característica més superficial: les fluctuacions econòmiques.

Sense entrar en detall de la deliberada marginació d’un enfocament més ampli, paga la pena fer-se una pregunta: com pot un model de característiques plenament objectives en totes les seves parts provar d’explicar la subjectivitat humana? De quina manera es pot arribar a pretendre que les diferents personalitats, estats anímics, classes socials, etc. podrien arribar a ésser inclosos en un únic model capaç de satisfer qualsevol pronòstic? Aquests models responen al plantejament sorgit fruit de la revolució marginalista, amb Walras com a principal iniciador del corrent, i s’ha mantingut com la tònica dominant atribuint als individus qualitats summament racionals que a través del càlcul diferencial, maximitzen llurs utilitats al mateix temps que provoquen un equilibri perfecte en els mercats.

És evident que mai no es podria aconseguir que un enfocament que extreu el pitjor de l’empirisme i del racionalisme i l’aplica d’una forma purament objectiva fos capaç d’entrar en concordança amb la societat. Enfront aquesta impossibilitat, la solució és ben fàcil: «objectivitzar» la societat mateixa per tal d’apropar-la als equilibris que el model obté. Aquesta voluntat té un objectiu força evident que ja hem vist al començament: el de controlar l’economia. Però aquest no és pas un objectiu innocent que simplement respongui a un «esperit científic»; aquest és de transfons pervers ja que l’economia no és altra cosa més que el resultat de l’activitat diària dels individus, això vol dir, que per controlar l’economia, abans (i amb un efecte recíproc) cal controlar (i entendre) la voluntat dels individus com a membres aïllats, independents.


D’aquesta manera i, sense entrar molt en detall, el mercat necessita de l’activitat humana constant per a la seva supervivència, així que s’encarrega efectivament de mantenir aquests «representative household» lligats al consum permanentment de forma que «entendre les fluctuacions econòmiques» es converteixi en «entendre les desviacions del consum respecte les expectatives»; així que potser la pregunta que ens hauríem de plantejar és “com s’ajusta la societat al model econòmic?”.

Val reconèixer la gran tasca que s’ha dut a terme per aconseguir aquesta última proposició i és que, com he comentat abans, la societat s’ha objectivitzat amb els anys, de tal manera que allò que temps enrere potser seria una bogeria assumir, com que les úniques preocupacions dels individus són el treball i el consum o que el salari d’aquests es dedica íntegrament al consum, avui dia prenen sentit cada vegada més. Tanmateix, una de les màximes que defensen i que continua essent la causa de tantes crisis i d’aquests «inexplicables» cicles econòmics és l’acceptació de la llei de Say (adaptada als nostres temps) segons la qual tota oferta porta assignada la seva demanda indistintament. En el nostre model, això es tradueix en yt=ct on yt indica allò produït i ct el consum, ambdós en el període t.


“I per què és un problema el fet que s’assumeixi que tot producte té sortida al mercat, que potser no es ven tot el que es produeix?” Es preguntaria el nostre bon neoliberal innocent. Exacte, tot allò que no es rebutja, es ven. El problema radica en què sota aquesta perspectiva, es produeix avui en vistes al que s’espera que es consumeixi demà:


yt=E{yt+1}-(1/σ)(it-πt-ρ) ; yt=E{ct+1}-(1/σ)(it-πt-ρ).

Nota: E{.}=expectativa de la variable en relació al següent període, it=tipus d’interès, πt =inflació, ρ=paràmetre que indica la “impaciència” dels consumidors; la fòrmula és derivada de la teoria macroeconòmica.

Això provoca que les crisis de sobreproducció apareguin tan assíduament; atès que una caiguda sobtada del consum no és previsible (i encara que ho sigui, el problema roman igual), quan aquesta succeeix hi ha tot un volum de producció que no troba sortida en el mercat, així que pels empresaris existeixen dues sortides: aturar la producció, amb la seva respectiva aturada de l’economia i el descontrol social en què això derivaria o, per una altra banda, donar-los una possible sortida als mercats encara en vies d’un capitalisme més avançat. Però què serà del capitalisme quan no es trobi sortida a les crisis de sobreproducció? Què succeirà quan la gent no necessiti consumir més? O és que es pretén mantenir el consum i la divisió social internacional del treball eternament? És evident que el model macroeconòmic no és capaç de respondre a aquestes qüestions (potser si se les plantegés encara cabria pensar en una possible resposta), de fet, es basa en la idea schumpeteriana de la destrucció creativa segons la qual el capitalisme es revifa a cada crisis amb una sortida de les empreses menys productives i una millora de la tecnologia existent. Si els defensors d’aquest economista clarament capitalista paressin una mica més d’atenció al que va escriure, veurien com afirma que el següent estadi històric és el socialisme; condemna el capitalisme al que ell anomena «mort d’èxit».

Hi ha moltes coses que queden obertes i m’agradaria tractar més profundament, així que depenent de la recepció que tingui l’escrit potser en dedico uns de nous per tancar aquests temes poc desenvolupats.

Gràcies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s