Petons amb llengua

on

Les veig des de la finestra, s’abracen sota el semàfor i es fan petons d’aquells llargs i plens de saliva. Cada una porta una rosa a la mà, i com que estan tan juntes, des de lluny sembla que les flors siguin llances punxegudes que els surten de l’esquena. La melena d’una d’elles vola enrere per culpa de l’aire, amb les mans acaricia el coll i la nuca de l’altra. No sé si algun dia jo tindré prou força per abraçar-me tan fort amb algú. M’agrada quan la mama o el papa m’agafen i m’abracen fort contra el seu pit, però les seves abraçades no són com les de les dues noies del semàfor. La mama i el papa a vegades es fan petons llargs entre ells i es fiquen la llengua dins de la boca. Però a mi només em fan petons amb els llavis secs al front, a les galtes, a la panxa i a vegades a les plantes dels peus. Crec que m’agradaria que em fiquessin la llengua a la boca, deu ser una sensació agradable la de tenir una cosa calenta i humida que es mou entre les teves dents. És veritat que quan la mama em dóna de menjar sempre em pressiona contra el seu pit i jo li agafo ben fort per xuclar la punta calenta i humida. Però això no és com tenir una llengua dins de la boca, perquè els mugrons de la mama no es mouen. Fa uns dies em vaig despertar quan tot ja era fosc, però la mama i el papa no dormien. Entrava una mica de llum per la finestra i la mama estava de genolls sobre el llit. El papa estava assegut amb les cames al voltant de la mama i menjava dels seus pits igual que jo. Em va fer una mica d’enveja perquè en aquell moment tenia gana i la mama semblava més contenta i menys cansada que quan em dóna de menjar a mi. Cridava una mica i per un moment vaig pensar que el papa li estava fent mal perquè li clavava uns quants dits entre les cames però de seguida vaig veure que no, perquè la mama li feia petons al cabell i els petons són símbol de que tot va bé.