Sentir-se sola a l’escoltar

Sentir-se sola a l’escoltar solucions imparells als problemes 2, 4, 6; trobar-se sola davant de les tones de crits de paraules d’òsties al no demanar silenci; tremolar sola perquè poca gent viu a casa i és massa coincidència que tothom estigui al menjador quan es cau el sostre; jeure sola xiuxiuejant mentre alguns es pregunten…

Penso en el virus Penso en el sacrifici

al Miloud, a l’Àlvaro Penso en el virus Penso en el sacrifici. (Encara que tinguis) un virus Jo dormo abraçada a tu.Et preocupes per si em pica la gola perquè la teva gola és meva. No ens capfiquem, ho donem per suposat.(Em pica la gola però m’ho trago.) A tu no et pica però et…

Escric des de

Escric des d’una terrassa amb sol i això és un miracle. Descobreixo que a les veïnes de davant mai els arriba. És al setè any que penso en l’orientació de l’edifici. Fins aleshores, no hi havia miracle. Només hi havia sol.

Anàlisi de l’octubre català (II)

La necessitat d’una revolució A l’article anterior havíem fet un petit repàs als fets que abraçaren la ciutat de Barcelona a l’Octubre del darrer any. En lligam amb aquests, ens remuntàvem a l’anàlisi ontològic de Plató i Descartes per aplicar la seva perspectiva sobre la importància de les idees en la gènesi de la realitat….

Morton i l’origen del jazz: entre tradició i ruptura

Com cal escoltar la música? Com un art intel·lectual, per seure i escoltar, o com un art popular, per ballar, cantar i distreure’s? Aquesta tensió interna impregna la majoria dels debats sobre qualsevol forma cultural, però és potser en la música on més es fa palesa. Des de la clàssica fins al trap, la seva història ha engendrat exponents de les opinions més diverses. La música és al teatre, a la discoteca, al carrer, a casa… qui pot dir quin hauria de ser el seu lloc?

Lo imposible de la originalidad

Este trimestre me he matriculado en dos asignaturas de Historia de la Filosofía para ver hasta qué punto he sido un plagiador descarado. ¿Falta de creatividad o falta de originalidad?

Lo inefable al segle XXI

Sobre la carta de Lord Chandos des d’un tren de la R4: com podem parlar de les coses al segle XXI?

Ànalisi de l’Octubre català (I)

L’infantilisme racionalista i idealista dels manifestants La major part d’aquest article va ésser redactat al caliu dels fets d’Octubre de 2019, és per això que l’actualitat política fa referència més aviat al context del moment i no tant a l’evolució que ha seguit des d’aleshores. Si més no, vaig trobar més adient (i fidel a…